El POLP és un gran aliat en la cuina de Dénia.
Se servix rostit, fregit, a la graella, bollit o en guisats com el “puchero de polp” o el polp amb creïlles. Però una forma molt tradicional a Dénia, és menjar el polp sec, tallat en lamines molt fines, cobertes d'oli d'oliva.
El polp és habitual assecar-lo pel procediment que combina l'ús de la sal i de l'airejat al sol (imatge superior)
Dénia com la majoria de pobles del Mediterrani ha mantingut formes molt diverses de conservació dels aliments, que daten d'èpoques mil·lenàries. Un dels mètodes més comuns és la salaó assecada al sol o al vent.
En la llotja de Dénia es poden veure majorment dos tipus de polp: el polp blanc i el polp roquer, també dit “de cama llarga”. El polp de roca és el que dona millor resultat a l'hora de l'assecat.
LA COCCIÓ DEL POLP: Hi ha dos maneres de preparar el polp per a la seua cocció, una és llavar-lo i colpejar-lo fortament perquè s'ablanisca abans de la cocció, i una altra és llavar-lo i congelar-lo abans de guisar-lo, per a trencar les seues fibres, que són les que fan que estiga dur. S'introduïx i es trau 3 vegades al polp del recipient amb el caldo bollint per a finalment deixar-lo coure uns 30 minuts i reposar 10 més dins del caldo.
Les captures de polp són estacionals i es realitzen de setembre a març, sent octubre el mes de majors captures.
